Abans els éssers humans miraven el sol o la lluna, fet que els permetia comptar els dies, els mesos i els anys. Igual que el pas de les estacions, el temps passava a poc a poc, seguia el seu curs inexorable com el girar d' una roda que no s'aturava, es desconeixia quan va començar a donar voltes i no se sabia quan s'aturaria definitivament. A l’època del Renaixement i la Il•lustració, temps que són el preludi del món modern es va començar a desvelar alguns d'aquests misteris sobre l’evolució i l’origen de la vida. Tot i que la lluna no ha deixat de sortir des d’aleshores, ara sabem que la terra és rodona i gira al voltant del sol. Amb el maquinisme la noció del pas de les hores ha canviat necessàriament, el temps no ha modificat la seva velocitat de pas, però vivim acceleradament, ens desplacem més ràpid i podem fer més coses al llarg d'una vida, el temps disponible s’ha allargat i les distàncies reals s’han fet més curtes.